Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida social. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida social. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de desembre del 2007

Primer assalt al sopar de Nadal

Tal i com ús apuntava, ahir vaig tenir el sopar de Nadal. No m'enrollaré explicant les meves vivèncie del sopar, si bé si que ús puc dir que va estar correcte, i més tenint en compte que erem uns 70. Vam estar magnificament atesos per tres noies filipines que, tot i estar extremadament primes impresionava com feien volar els plats.

La primera copa la vam fer en un bar que em va agradar força. Es diu l'Almirall (c/ Joaquim Costa, 33 de BCN). Pels qui els hi agradi la història, diuen que és un dels bars més antics de Barcelona, fundat el 1860. La veritat es que pinta de vell si que té, i per fer unes canyes està de conya.

Després taxi (per cert, amb increment de tarifa inclosa) i cap al Luz de Gas. Personalment és un lloc que no freqüento i alguns cops he tingut problemes per entrar. Ahir vaig estar de llet i tot just quan arribavem ens van trucar per dir-nos que havien anat a un altre lloc, el Sol. No hem feu dir on està, però no queda lluny d'on erem, per sota de diagonal. Es una altre discoteca, paxum, paxum.

A l'entrar va i un dels que veniam amb nosaltres es cola, i es monta un pollastre de collons. Jo i un altre company estavem pagant i el segurata, un rumanés de 2 metres, que no ens deixava entrar. Després de molt parlar, el tio veu que no ens acollona i ens deixa passar. Segur que pensava: - quin parell de desgraciats. Ja tenia raó, ja.

Un cop a dins he de dir que era tal i com m'esperava. Ahir, per ser la nit que era, la mitjana d'edat era força més alta a tot arreu, i la mitjana de borratxos també. Vam fer el merda una estona, intentant ser els reis de la pista, tot i que si ens veguessim en una pel·lícula seriem conscients de la pena que fem remenant el cul.

Total, que he arribat a casa passades les 6:30, amb una pudor a fum espectacular.

Un pipi i al llit.

divendres, 14 de desembre del 2007

El sopar de Nadal

Aquest matí m'estava bebent el cafè amb llet i un paio de la radio diu:

- Avui, dia mundial del sopar del Nadal.

I jo he pensat:

- Cony, aquet tio te raó, avui tinc el sopar de Nadal de la feina.

He arribat a l'oficina i realment es respirava aires de pre-sopar de Nadal. Les dues companyes que tinc ja estaven maquinant que es posarien a la nit. A més, el tema s'ha exterioritzat, doncs fent una mica el xafarder (tots ho fem, no hem prejutgeu ara), he sentit cinc o sis converses amb gent d'altres oficines, de la mateixa empresa clar estar, amb un contingut similar que ja ús podeu imaginar.

A l'oficina som quatre i, per tant, en falta un del qui no ús he comentat res. Dic un perquè és un tio, com jo. Doncs hem anat a esmorzar junts i, en una direcció diferent, també he notat que el tema del soparet d'avui el negitejava. Les pistes han estat frases del pal:

- Tio, avui veurem a no se qui, uuffff es un plasta.
- Quan arribis guarda'm lloc, que no vull seure amb no se qui.
- A veure com ens ve la no se quantos, que bona que està.

Podria relatar unes quantes frases més, però amb un que s'hagi aburrit ja n'hi ha prou.

En definitiva, avui sopar d'empresa que, per la part que em toca, em diverteix. En el meu cas estaré amb gent que ni conec (fa poc que estic en aquesta feina), veuré com alguns es passen una mica amb les copes, m'enteraré de les xafarderies bàsiques de tota feina i veuré com persones de 50 anys es fan l'enrotllat i ballen alguna canço d'última tendència.

Serà la meva estrena social de la nova feina, ui, quins nervis, jjejeje