El sopar de Nadal

Aquest matí m'estava bebent el cafè amb llet i un paio de la radio diu:

- Avui, dia mundial del sopar del Nadal.

I jo he pensat:

- Cony, aquet tio te raó, avui tinc el sopar de Nadal de la feina.

He arribat a l'oficina i realment es respirava aires de pre-sopar de Nadal. Les dues companyes que tinc ja estaven maquinant que es posarien a la nit. A més, el tema s'ha exterioritzat, doncs fent una mica el xafarder (tots ho fem, no hem prejutgeu ara), he sentit cinc o sis converses amb gent d'altres oficines, de la mateixa empresa clar estar, amb un contingut similar que ja ús podeu imaginar.

A l'oficina som quatre i, per tant, en falta un del qui no ús he comentat res. Dic un perquè és un tio, com jo. Doncs hem anat a esmorzar junts i, en una direcció diferent, també he notat que el tema del soparet d'avui el negitejava. Les pistes han estat frases del pal:

- Tio, avui veurem a no se qui, uuffff es un plasta.
- Quan arribis guarda'm lloc, que no vull seure amb no se qui.
- A veure com ens ve la no se quantos, que bona que està.

Podria relatar unes quantes frases més, però amb un que s'hagi aburrit ja n'hi ha prou.

En definitiva, avui sopar d'empresa que, per la part que em toca, em diverteix. En el meu cas estaré amb gent que ni conec (fa poc que estic en aquesta feina), veuré com alguns es passen una mica amb les copes, m'enteraré de les xafarderies bàsiques de tota feina i veuré com persones de 50 anys es fan l'enrotllat i ballen alguna canço d'última tendència.

Serà la meva estrena social de la nova feina, ui, quins nervis, jjejeje