dimecres, 23 de gener de 2008

Records

Quan penso en la música que m'agrada no puc evitar pensar en un grup: PARADISE LOST. Va ser uns dels meus primers discs quan era jove. Molta de la gent que coneixeia estava amb els Sopa de Cabra i companyia i, a mi, em va donar per escoltar un altre tipus de música. El problema es que jo no em sabia les lletres de les canços que tot deu cantava a les excursions, però realment crec que hi he sortit guanyant, doncs la majoria d'aquesta gent ja no es fidel a aquell estil de música i, a mi, em va marcar per tota la vida.

Escoltar aquesta canço em posa els pels de punta, d'igual manera que me'ls va ficar el primer dia que la vaig escoltar. Es una canço que té 16 anys, però ningú ho diria.

Creieu que quan siguem vells, i anem a les festes majors, ens ficaran cançons com aquestes, per recordar la nostra joventud? No ho ser, però si ho fan, a mi em continuarà emocionant.

Ús deixo amb PITY THE SADNESS, espero que la disfruteu tant com la disfruto jo.

6 comentaris:

Rankor ha dit...

Dubto molt que en una festa major fiquin aquest tipus de cançó, mes aviat ficarien Sopa de Cabra i companyia, però qui sap...
A mi m'agraden molt Paradist Lost, ja ho saps, però el seu costat més tranqui, el dels últims anys.

Laia ha dit...

Uf! A mi em posen els pels de punta, però no per la emoció, jaja. Et dic el mateix que t'ha dit el Rankor, a les festes majors ficaran Sopa i companyia, Paradise Lost quedarà pels vells fans, com tu...

Metamorfosi ha dit...

No els coneixia, sincerament.
Jo era més d'AC/DC, Iron Maiden, Deep Purple, Led Zeppeling, Sangtraït...

Està sent una grata sorpresa anar-te coneixent!

Petons!

Terra ha dit...

Doncs és gràcies a tu que vaig conèixer els Paradise Lost, però m'agraden més quan el tio no canta desganyitant-se, la veritat.
Jo tampoc he canviat d'estil musical amb el anys, quan les noies escoltaven Alejandro Sanz jo estava amb Sangtraït i Metallica, entre altres, i me'n alegro.
Segueixo escoltant música de fa molts anys, aquesta música forma part de nosaltres mateixos!

Un petó.

Aka ha dit...

La música és una part moooolt important del nostre jo més personal, et fa sentir, et fà cantar, et fà ballar.

No conec ningú a qui no li agradi la música, serà per algo...

Paradise Lost...., a vere si em baixo algo, extranyament no va caure a les meves mans en aquella época llunyana!

de secà ha dit...

Doncs em sento orgullós de ser el profeta d'aquest grup,jejej. Veureu que amb el temps han anat canviant l'estil, tal i com ens apunta el rankor. Jo sóc més dels seus inicis, tot i que els darrers treballs també els escolto, serà fidelitat?