Aquests dies no estic en la meva millor forma. He passat la grip i m'ha deixat fet una coca; ja no recordava que es estar malalt, tenir febre i totes aquestes coses.
I a més, tot plegat m'ha passat en un nou entorn, molt diferent al que he tingut mai, i es que ara estic sol.
Sempre m'havia pensat que era una persona a qui la soletat no molestaria, que era molt autosuficient, molt actiu. Pero estar sol et fa veure moltes coses, et fa reflexionar molt, i fa que te n'adonguis de lo vulnerable que pots arribar a ser.
Estic segur que m'adaptaré a la nova situació, però no puc evitar que actualment aquest nou estat em faci mal; ara puc entendre com es sent molta gent, i saber que no exageren gens quan expliquen que ho passen malament.
Que hi farem, així es la vida, i a mi ara em toca ballar aquesta; i es que com diu la gran canço que acompanya el post, sóc un tio estrany, sóc un tio raro
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Et sents així perquè ens donem compte del que tenim quan ho perdem. S'ha de saber apreciar el que es té, es la clau per ser feliç. No estàs sol, espero que això també ho apreciïs.
Publica un comentari a l'entrada