Avui he decidit baixar la perciana del meu bloc. Si, si, he decidit tancar la paradeta. Aquest es un bloc anònim, tot i que la majoria dels qui hi treieu el nas sabeu qui sóc. A mi l'anonimat m'ajudava a expresar-me, algo que sobint em costa molt. Però aquest anonimat s'ha perdut, no sols amb les persones que no l'han tingut mai (que no m'importava) sinó amb altre gent que fa que condicioni el meu redactat, la meva expresió, en definitiva, que fa que no em senti agust a casa meva i, per tant, toca xapar.
Sols em queda agrair la companyia de tots els que heu perdut el temps a casa meva.
A reveure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
tens raó en tot el que dius, anonimat és perd quan tothom que mira el blog sap qui ets, i mira el teu blog,pq vol saber com estàs com ets sents i que fas, pq la gent que mira el teu blog et troba a faltar i és una manera d'estar més aprop teu.Petonts
t'entenc perfectament per que m'ha passat lo mateix..., ja no hi escric res, condiciona molt a l'hora de escriura, pero...sempre es pot obrir un bloc nou amb un alias i no dirli a ningú!!! jo hjo faré.
vaja... espero que si obres algun bloc en alguna altra banda, donis senyals de vida, encara que no diguis mai explícitament que ets tu!
jo espero que això no em passi mai! m'agrada que em llegeixin coneguts i desconeguts. i encara no he arribat al punt de no escriure alguna cosa per si algú ho podia llegir.
en fi... ;)
Ostres, jo soc nova visitant, i em trobo que tanques...
Caram...
Espero doncs, que la casualitat em retorni a retrobar-te!!!
Torna a obrir...torna!!!!
Publica un comentari a l'entrada