diumenge, 27 de gener de 2008

Complex Forest Gump

Aquest matí m'he llevat i no sabia que fer, i he pensat: me'n vaig a caminar. M'he fet uns entrepans, una mica d'aigua, i llestos. El lloc escollit ha estat Collserola. Ja feia dies que hi volia treure el nas, però mai trobava el moment.

Amb els FGC m'he plantat al baixador de Vallvidrera i allà he començat a caminar. Normalment m'agrada complicar-me la vida, i acostumo a escollir els corriols més complicats. Avui també ho he fet i, després de perdrem uns quants cops, he arribat Can Torres, la primera màsia que he vist. He creuat una carretera i cap a Can Ribes, doncs he vist en el planell que porto que hi ha un viaducte i m'ha picat la curiositat, molt maco, per cert.

Continuo caminant, el corriol per on vaig és molt macó, la veritat és que això de Collserola em comença a agradar.

Miro el planell i veig que Sant Gugat no sembla molt lluny. Ja no cal que ús digui quin ha estat el meu repte.

Baixant per un corriol em trobo un cowboy amb un cavall jovenet. Que maco que es, i com puja el tio, doncs el caminet es força complicat i empinat. Xarrem una estona i el tio m'explica la vida. Ui, ui, a veure si serà com el de la peli.........

Continuo fent camí i arribo a un McDonal's de muntanya. Es diu Can Borrell i està a tope de gent, quina passada. Un parking inmens i ple de cotxes. Em miro els peus i fan mania, tots pels de pols. En canvi els cotxes, tots ben lluents. Això no em quadra. Als 2 minuts soluciono l'enigma: hi arriba una carreterera. Ja està tot dit.

Sant Cugat ja s'atança, veig algun edifici a l'horitzó i al llarg del camí em vaig trobant indígenes de la zona. Tot d'una m'apareix un pi espectacular, sol com un mussol, amb un munt de punts de suports que eviten que caigi. És el pi d'en Xandri. Molt maco, ha valgut la pena caminar fins aquí.

Tiro una mica més, fent eslàlom entre els diumengers que omplen el camí, senyal inequívoca que ja em que poc per arribar al meu destí. Efectivament, amb poca estona arribo a Sant Cugat. Ara em toca tornar a Barcelona.

Reculo pel mateix camí però, passat el McDonal's que ja he mencionat, decideixo passar per Sant Medir; en una anterior feina havia treballat a Gràcia i sempre la muntaven grossa per Sant Medir. Un cop hi arribo me n'adono que el sant ja no hi déu ser, doncs l'ermita està tancada, però si que hi ha tot de feligressos que suposo, al no poder entrar a resar, han decidit fer el pícnic fora. Això em fa mirar el rellotge, són les tres de la tarde. M'allunyo una mica i paro a fer un mos.

Ara ja enfilo el camí de tornada. Me n'adono que hi ha algo que m'apreta; merda (i mai més ben dit), no porto paper. Agafo unes quantes fulles i em poso en posició: prafff, prafff, senyal inequívoca de que no he fet la meva millor obra mestra. Aixó vol dir que he deixat més rastre del que pensava. Agafo unes quantes fulles més i llestos, ara ja puc tornar, i força més lleuger.

Arribo al viaducte, però aquest cop per la part de sota, també és força maco.

Una caminadeta més i ja torno a ser a l'estació de FGC.

Caminada complerta, he fet entre 30 i 35 km, una mica més de 4,5h, estic força cansat.

Tornant amb el FGC penso: ets un tio ben raro, no saps que fer i et fots a caminar com....... com el Forest Gump. Al moment me n'adono que hauré de tornar, m'he deixat a "muy mejor amigo" Buba.

Avui m'he deixat la càmara, amb el que no ús puc penjar fotos. Aprofito per penjar-vos un tribut a una molt bona película. Si no l'heu vist no mireu el video adjunt, mireu la película directament. Pels que si l'heu vist, aquí queda el tribut.

7 comentaris:

Boira ha dit...

jeje, estàs boig!! Jo quan m'aborreixo em poso davant de l'ordinador, ja es nota no? No t'has de sentir Forest Gump, pensa que anaves caminant...O no? Que potser corries? Estàs pitjor del que em pensava! I jo en se "d'una" que s'ho hagués passat molt bé!

Terra ha dit...

Perdona nen, però la que té complexe de Forrest Gump és una que hi ha per aquí a casa que va corrents a tot arreu jejej. Que el Forrest corria, i segons dius tu has anat a caminar!
Quan dius que vas a caminar ho fas a lo gran no? Trenta i pico km nada menos! Buf!!

Aka ha dit...

Bon camí! L'he fet unes quantes vegades això d'anar de Barna a Sant Cugat, no ets lúnic Forrest d'aquest món, jaja!

El detall escatológic ha estat molt bó! M'ha recordat una persona que tu també coneixes, quin parell esteu fets! :P

Anònim ha dit...

Folla més nen!

Metamorfosi ha dit...

Ostres... Sant Medir... jo hi havia anat des de Rubí (queda ben a prop)!

Quan t'hi poses, t'hi poses, eh!

Petons!

de secà ha dit...

Doncs ja ho veieu, caminar és una de les meves passions. No ús enganyaré que una altre és follar, tal i com proposa l'anònim. Caminar és cosa d'un, follar cosa, com a minim, de dos. Alguna voluntària? jejeje

Anònim ha dit...

Aquesta bien...haré un esfuerzo!Dime, on i quan i allà estaré.Es molt millor follar que caminar!Aunque amb els feixos deporti, el primer és infinitament més divertido...jejeje. Piensa...¿tu millor polvo,o la teva millor etapa?